Mobles d’Indonèsia, Venda a l'engròs de mobles d'interior, Mobles verds, Venda a l'engròs de mobles de jardí, Venda a l'engròs de mobles de vímet, Rata d’Indonèsia, Mobles de teca Indonèsia, Mobles per a hotel

Piguno com a indústria indonèsia ofereix mobles Mobles d’Indonèsia, exportador de Venda a l'engròs de mobles de caoba a Venda a l'engròs de mobles de teca, mobiliari per a projecte d'hotel, il·luminació, decoració i manualitats per a la llar d’Indonèsia, Àsia per a projectes d’hotels, apartaments, residències, SPA, restaurant, complex turístic amb preus minoristes i majoristes. Mobles de teca d'Indonèsia, Mobles de caoba de fusta d'Indonèsia, Mobles de jardí a Indonèsia, mobles de teca interior, mobles moderns contemporanis, recuperat mobles de teca a l'engròs d'Àsia, Mobles per a nens d’Indonèsia, mobles d’arrel de teca, mobles de branca de teca, mobles sintètics de canya, També Mobles de fosa d’aliatge, mobles de teca massissa, mobles d'acer inoxidable, Venda a l'engròs de mobles clàssics, Fabricant de mobles colonials d’Indonèsia.

Totes són benvingudes ... .. venda al detall, venda a l'engròs, propietari, gestor de projectes, disseny d'interiors, importador, casa privada, hotelera, etc.

Fabricant de mobles de teca comercial, Mobles de vímet per a exteriors Java, Mobles de canya a Indonèsia, Mobles de Bali

[Ad_1]

Hi havia una vegada un jove príncep que va conèixer una bella jove donzella en un poble llunyà mentre conduïa el seu semental per tot el feu. Era prima i ben formada, amb els cabells llargs i la pell suau. El príncep es va enamorar bojament d'ella perquè va confondre els nivells alts de testosterona amb l'amor. Va fingir confiança i confiança, però sota la bonica superfície hi havia una noia amb poca autoestima i, prou desconeguda pel príncep, la seva estimada era una noia disfuncional que portava secretament diverses maletes d’equipatge familiar.

Abans que es poguessin casar, la futura princesa va començar a tenir un gran estómac, ja que havia madurat amb un fill. Ningú no ho va saber fins que la princesa va tenir el seu primer fill, però a mesura que passaven els anys, el seu pecat es va esvair en els records de tots. El príncep i la princesa eren la família perfecta del Regne amb 2.4 fills. Tenien una casa agradable, un cotxe per sobre de la mitjana, i la princesa sempre portava les últimes modes franceses. Amb el pas dels anys, es va oblidar de la seva infantesa i de la seva pobresa.

La resta de la història. . .

Per desgràcia, totes les coses no eren com semblaven. La princesa va sol·licitar el divorci un dia per a la gran consternació del príncep i de tota la família reial. Molts es van sorprendre, però no tots, ja que la princesa havia estat dient mentides blanques sobre el príncep als seus amics, rentant els servents de la masmorra del castell i, juntament amb les seves amigues, va iniciar una organització secreta prohibida a les dones aquell dia. Decidits a elevar-se per sobre dels seus alts càrrecs, la princesa alliberada i els seus amics van decidir que tenien dret a més. Ningú de l'organització no podia definir "més", però tots estaven d'acord que tenien dret a més, i amb això com a lema, van crear l'Organització Nacional de Princeses i Unitats del Cònjuge, amb l'acrònim "NOPASS", però només perquè ningú de l’organització podia lletrejar.

D'acord amb la seva nova filosofia teològica, la princesa va procedir al divorci del príncep i el va demandar per tot el que tenia, incloses totes les seves propietats immobiliàries, el seu passat i el seu futur. A més, després de sol·licitar a la Cort Reial tot el que el príncep posseïa, la princesa també va sol·licitar al Tribunal de Manteniment de la Princesa la suma de 2.4 cofres d’or vençuts completament abans o abans de cada lluna plena.

La princesa, impacientada per les rodes de justícia de fusta del Tribunal Reial, va aplicar consells del seu Royal Committee of Exhortation and Culinary Secrets. L'assessor era presentar una petició sota jurament que el príncep havia atacat físicament la princesa i buscar el seu desallotjament immediat del castell amb una reial ordre de restricció. Tot i que el príncep mai no havia alçat la mà contra la princesa, la Cort Reial sempre va assumir tal petició i el príncep va ser expulsat prematurament del seu propi castell.

El príncep va buscar la protecció de la llei del país, però el seu Esquire li va dir que el millor que podia esperar era la seva vida i una petita caseta al país. Suposant que el seu advocat era un geni, el príncep va acceptar-ho i el Reial decret d’assentament va cedir tots els seus béns immobles a la princesa, excepte una peça gravada per un préstec del 140% de KingdomWide Loan Company. La princesa també va aconseguir tot el castell mobles i possessions personals, tot i que va acceptar que el príncep tingués la roba interior reial i tots els deutes del Regne.

Entre la liquidació en efectiu i les quotes dels advocats, el príncep no tenia fons reials. No es podia permetre els pagaments de Princess Support, ja que no li quedava or, i un dia la RSHS (Royal Social & Health Services) va prendre la seva llicència per conduir un carruatge, va suspendre la seva llicència per calçar cavalls i el seu únic ase va ser recuperat i venut a una granja venda a un captaire per 50 cèntims. Els problemes del príncep van créixer, ja que no tenia fons per pagar els impostos sobre la renda passats (es devien impostos sobre donacions pels deutes que la princesa li havia donat) i el Royal Infernal Revenue Service va cobrar una penalització del 50% per tots els impostos impagats i 12 % per acumular en el saldo impagat fins que el príncep guanyi la loteria reial o mori, el que passi primer.

L’ex-príncep no tenia diners ni tenia lloc per viure i va haver de treballar per netejar parades de cavalls al poble. Ningú no creia que hagués estat un príncep feliç. No semblava ni feia olor de príncep. Sense diners i sense cavall, l'expríncep no tenia mitjans per recórrer els molts quilòmetres per visitar els seus estimats fills. La princesa va difondre subtilment la notícia que l'expríncep no era apte, que no es preocupava pels seus fills i que es negava a complir les seves responsabilitats masculines per mantenir la seva família.

Mentrestant, la princesa va portar els seus fills a un llarg viatge amb el carruatge real daurat fins a París i llocs allunyats. Va menjar aliments exòtics i va riure enmig de l’entreteniment dels bufons. Els seus fills l’estimaven perquè els feia sentir feliços i segurs.

En els mesos posteriors a l'execució i escorça reials,. . . Vull dir la separació i el divorci reials, l’expríncep, sent sensible i en contacte amb les seves emocions, es va posar trist i estava molt sol. La princesa, que no perdia l'oportunitat, va escampar ràpidament el rumor que l'expríncep havia perdut el cap i era bipolar. Molts sicofants del Regne van felicitar la princesa per la seva saviesa en divorciar-se del príncep i agafar-lo per tot el que tenia.

La princesa es va convertir en una propietària molt rica, ja que els valors immobiliaris s’apreciaven i heretava tota la riquesa restant de la família reial. Tothom va adorar la princesa durant tots els dies de la seva vida, perquè els deixava tocar l’or i la plata, i perquè hi abocava dolces paraules i petons.

La memòria de l’ex-príncep es va esvair i els seus fills van créixer pensant en el seu pare com un fracàs. No sabien què en va passar, però van creure que la seva mare els va dir que havia mort en un manicomi.

L'ex-príncep es va fer més gran i més savi en totes les seves proves. Va arribar a entendre que la vida no es tracta de coses, sinó de relacions. Va aprendre que la vida no sempre és justa. Desitjant ser útil per als altres i deixar un llegat, l’expríncep no va tornar a esmentar mai que havia estat príncep, va jurar el sacerdoci i es va convertir en un ferm defensor de la protecció d’actius i els acords prenupcials. L'ex-príncep va ensenyar aquestes coses al monestir, i els seus seminaris es van convertir en les assignatures més populars que es van ensenyar al monestir en més de 1,100 anys.

The End

[Ad_2]